Mengele M, PH Roche, Fernández P
Fédération Pyrénéenne de médecine de montagne, Toulouse, France
Qualsevol immobilització prolongada en les muntanyes, després d'una lesió, per exemple, pot conduir a la hipotèrmia (disminució de la temperatura corporal per sota de 35 ° C), que produeix més o menys ràpidament, depenent de les condicions de conducció i convecció a que estarà exposat l'accidentat. Els mecanismes de defensa són màximes per lesions menors, però que immobilitzin el pacient, en canvi seran limitats un context de politraumatisme o de lesió medul·lar. El risc d'hipotèrmia complica l'examen clínic que haurà de ser ràpid i amb la menor exposició possible al fred. L'avaluació tèrmica serà per un termòmetre timpànic en contacte amb el timpà. Lleu hipotèrmia 35-34 ° C, moderada de 33-30 º C, hipotèrmia severa de 30-28 ° C i majors per sota de 28° C.
Coma, depressió respiratòria, rigidesa muscular, bradicàrdia, col·lapse són signes comuns que empitjoraran amb la disminució de la temperatura central i s'afegeixen a la patologia traumàtica inicial. El pacient amb hipotèrmia veu la seva funció cerebral protegida per l'hipotèrmia, però el seu pronòstic vital es veu amenaçat per l'hiperexcitabilitat miocàrdica.
La vasoconstricció perifèrica que dificulta l'establiment de vies venoses perifèriques, la rigidesa muscular complica les accions de la intubació, les catecolamines estan contraindicades per l'efecte aritmogen una descàrrega elèctrica externa és ineficaç a temperatures inferiors a 32 °C.
Tots aquests factors fan difícil la intervenció sobre el terreny.
L'orientació d'aquests pacients depèn del seu nivell d'hipotèrmia, les hipotèrmies severes imajors han de ser derivades a centres amb circulació extra-corpòria.
